Tot il.lusionats mos dirigiem cap a Fraga on per tercer any consecutiu mos proposàvem a fer el correfoc amb més il.lussió de tot l'any, diposat a crema tot Fraga i si convingués alguna foto que altra!
Doncs bé vam anar en lo cotxe carregat d'alegria, il.lusió, rialles i somrises. Vam arribar a Fraga i ens mostraren el típic recorregut, i naltros continuàvem amb la mateix alegria il.lusió rialles i somriures.
I el correfoc començà amb la mateix alegria il.lusió rialles i somrises, però aquestes se van aanar dissipant quan a mig correfoc un tumulto de gent empujava a tothom demanant pas perquè una diablesa de lleida s'havia aubert la mà....
Després d'aquest ensurt ja sols quedàvem il.lusió rialles i sonrises i continuàrem lo correfoc, fins que a la nostra companya fàtima primer li petà un altre petardo a la mà fracturan-li dos dits, per pocs instants després unaltre company de Roselló també li petés unaltre petardo creman-li part de la cara i mà....
Així doncs després del desastrós correfoc quedava la petita il.lusió del sopar...però en aquest van faltar les sonries rialles i alegria intrínsecs a un sopar de correfocs.
I bé la nit va anar passant, i mos vam trobar la Ivete, com cada any, i aquí van les línies mes boniques, mes plenes de colors, més xulis, i més wais de l'escrit que van dedicades a ella i les seues amigues!
I després d'aquest parèntesi, weno mos vam colar al concert amb el nou sello de peresipomes (ja el coneixereu si no n'heu tingut l'oportunitat encara) i després per allí....i tot anava bé.............
fins la tornada cap a casa....que un cop ja arribats al punt de reunió (jardiland) i cadascú ja anava amb el seu cotxe.... lo cotxe del Joan va patir un accident....i allí ja va acabar la poca il.lusió que quedava i el fito se'n va anar ambella...així que ara ja no hi ha cotxe... Per sort l'únic ocupant del Fito, (el joan) sols se va fer alguna rascadeta, algun copet, i un record del cinturon per uns quants dies...
diumenge, d’octubre 14
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
mi primera veç
Estic nerviós, no sé ben bé com funciona la cosa, i l'ambient de la sala s'apodera de mi.
Els meus que companys ja m'he n'han parlat, inclús algun agossarat m'ha aconsellat que miri el que fa ell... la veritat és que no ho fa malament, però ara em toca a yo, és el meu moment estelar, si tothom ho fa no deu ser pas tan difícil.
Uf, ja he acabat d'escriure el meu primer missatge del blog!! si me descuido me dura més que l'atra primera vez!!