Un any més, un estiu més, i un altre cop començar amb la revetlla de Sant Joan!
Si l'any passat vam anar a Reus que feien barraques ital i qual (enguany potser hi anem este cap de setmana) aquesta vegada vam anar a Sant Joan de Vilatorrada.
I és que ja amb el nom ja prometia força:
- Sant Joan: havia de ser festa per collons
- Vilatorrada: que com lo seu nom indiva, la vila- dels torrats!
Amb aquestes dos variables en joc ja no va haver dubtes entre reus, mataró, alòs, etc. El puesto per la revetlla havia de ser Sant Joan de Vilatorrada i per acabar-ho d'adobar en concert Rauxa, la kinky beat i uns teloneros!
Arribem al poble, i com sempre aparquem, no sabem com, al costat de la festa i només sortir PAM, ja tinim la cercavila on te tires aigua calenta o freda des dels balcons, i què bonic que és l'estiu, tothom amb tan poca roba i imagineu-vos si aquesta està mullada, d'aigua!
Un cop la cercavila cap als concerts, concert de Rauxa tal i qual... però clar com era una festa tan arrelada tampoc podiem fer gaire el tonto, que ves a saber què mos dirien. Però això sí un cop acabat Rauxa, l'ambient ja estava més animat, i a les xiketes que anaven amb un gran carregament d'alcohol (bé m'assemble que també hi havia algun xiekt) se'ls hi va acabar el carregament de cerveses va se el monment d'anar al cotxe on teniem les provision que mos acampanyen últimament a tot arreu: DOS Caixetes de Cireres!
i és que la gent té molta gana a les 3 o 4 del matí, o encara que no en tinguin, avere qui diu que no a una cirera recién cullida aquella tarda mateix, i recién vinguda d'Almacelles!
Bé ja vos podeu imaginar, dos caixetes de cireres, on vam fer apostes sobre quan havien de durar fins a acabar-se. Al final temps rècord: 16 minuts i 33 segons ja no hi havia més cireres. Però esta vegada ja vam ser previsors, i al cotxe en teniem un cubo mig ple!
Un cop acabats los concerts un altre cop al cercavila!! aquest cop potser amb no tanta gent, però amb l'ambient més accelerat!
i després lo típic: comença la recerca de la casa on anar a dormir
aquesta vegada no vam ser gaire afortunats em això de trobar-n'hi, però sort d'això. Allí a la zona de concerts encara estaven la gent de Pallejà! que com ja sabeu és lo poble aquell al costadet de la muntanya.
Doncs bé amb ells va acabar la nit i va començar lo dia. cançonetes amb la guitarra, i fins a traure lo sac i dormir allà, i els altres tothom cap al seu cotxe a dormir.
I ves per on per aquelles casualitats de la vida, a les onze del matí, quan anàvem a fer el cafè per marxar: un grup de gent a lo lejos que crida PERES I POMES!!!! eren los de Pallejà que també se n'anaven cap a esmorzar, i fet i fet acaban de petar la xarrada, intenant definir què és peresipomes, també intant adivinar qui és diu o no felip, sempre amenitzats pel propietari del bar que segurament se deu dir miquel!
I fins aquí el SAN JOAN 08' dir.vos que si algú te fotos que mos les envii a peresipomes@peresipomes.cat i dir.vos també que mos trobem de festa: al senglar, artesa, sanfermins, i és que l'estiu ja és aquí!!!!
p.d. I mos hem descuidat de comentar qui era la magnífica meritxell, una xica com no n'hi ha d'altres en el seu poble tant estimat, i tan simpàtica com ella sola, si la veieu no la dubteu en saludar-la. Per si no sabeu qui és no patigueu en breu penjarem fotos!
dilluns, de juny 23
dissabte, de juny 14
diumenge, de juny 8
dilluns, de maig 26
La patum
I la patum com ha de ser, és la millor festa del mon sencer.
Un altre cap de setmana rondant per tot Catalunya, aquest cop primer al camp nou al partit de la selecció i després a la ciutat de Berga.
Vam començar lo dissabte de ben d'hora al dematí cap a Barcelona, allí hi havia les xiquetes dels gomets i la seua tata, que mos volien fer menjar per dinar un plat de pasta precocida d'aquelles. Peres i pomes mos vam ficar a la cuina i vam fer, com se pot comprobar en los vidios, fotos, un gran àpat!
Després mos vam anar cap al camp nou. Allí ja feie rato que mos asperaen los de la plataforma pro-seleccions, que mos van donar entrades a cadascun, a canvi de repatir diàries!
I al arribar sorpresa! lo sinyó miquel del roig ja estava amb la guitarra!! que si la farola, lo chikichiki, i és lo que miquel ho toca tot!!
Allí junt al concert cal fer especial menció a la gent de www.rocaguinarda.cat que mos van regalar una barretina, des d'aquí aprofitem per fer propaganda de la seua web i la seua barretina que a l'istiu anirà molt bé per collir peres i pomes.
I bé després dels diaris i tal i qual, cap al partit. Un partit fred, comparat en lo que són els partit de catalunya, sort dels argentinos que mos van animar molt! i un cop acabat lo partit, cap a Berga, en lo milloret de cada casa present, en Zalo Ganàpia, i n'Aram Samsam Xoriguer amb lo seu patrol, la xiqueta roplegada al partit i la sinyora Ro
Un viatge llarg, on vam aprofitar per dins de pobles que potser no hi calia passar, fer el viatge més amè fent trams nudistes, converses entre cotxe i cotxe, però bé! Arribem a Berga i allí ja mos asperae la sinyora Palometa! que més o menys dificultós la vam trobar i au cap al passa carrers!
com sempre molta gent a la plaça, i al punt per saltar els tirabols!
Un cap acabat lo passa-carrers vam anar al concert d'obrint pas i skandol públic, que va està bé, però l'escena de la nit la van protagonitza una parelleta anònima. Explicarem la situació: a la gespa d'allà berga nosaltres bebent barreja, que si una copeta de la vall del veta, i quan ja mos anaem al costadet hi havia una parelleta revolcant-se pel cèsped. Tot va començar amb un simple aplaudiment a la parelleta, i al beure que no feien cap pas, un altre aplaudiment, uns càntics, i com que encara no reaccionaven vam haver d'acabar fent pilons damunt seu!
Fins a cinc pilons vam haver de fer, i com que encara seguien pegant-se el lote vam deixar. Això sí amb un fort aplaudiment junt amb tota la gent que s'havia unit!
Bé després concert tal i qual, barraques, i després cap a Cala palometa! com ficar set persones en tres metres quadrats. bé no cal explicar detalls... saludos al pare i la mare de la palometa des d'aquí!
L'undemà feia un dia marraco...un dia gris. tot lo dia plovent i la gent se va anar rendint. primer lo julio, després la gomets i la ro. Total que al final va quedar "lo milloret de cada casa" n'Aram Samsam, en Zalo, i en Joan d'Almacelles. Va ploure toooot lo dia, però durant tota la nit no va caure ni gota. Aquí deixem la crònica que ja és molt llarga, per saber sobre el comando de "lo milloret de cada casa" haureu d'esperar a que surton a la llum les revistes de ganapies,marracos i xoriguers. on hi haurà l'article de lo milloret de cada casa.
Un altre cap de setmana rondant per tot Catalunya, aquest cop primer al camp nou al partit de la selecció i després a la ciutat de Berga.
Vam començar lo dissabte de ben d'hora al dematí cap a Barcelona, allí hi havia les xiquetes dels gomets i la seua tata, que mos volien fer menjar per dinar un plat de pasta precocida d'aquelles. Peres i pomes mos vam ficar a la cuina i vam fer, com se pot comprobar en los vidios, fotos, un gran àpat!
Després mos vam anar cap al camp nou. Allí ja feie rato que mos asperaen los de la plataforma pro-seleccions, que mos van donar entrades a cadascun, a canvi de repatir diàries!
I al arribar sorpresa! lo sinyó miquel del roig ja estava amb la guitarra!! que si la farola, lo chikichiki, i és lo que miquel ho toca tot!!
Allí junt al concert cal fer especial menció a la gent de www.rocaguinarda.cat que mos van regalar una barretina, des d'aquí aprofitem per fer propaganda de la seua web i la seua barretina que a l'istiu anirà molt bé per collir peres i pomes.
I bé després dels diaris i tal i qual, cap al partit. Un partit fred, comparat en lo que són els partit de catalunya, sort dels argentinos que mos van animar molt! i un cop acabat lo partit, cap a Berga, en lo milloret de cada casa present, en Zalo Ganàpia, i n'Aram Samsam Xoriguer amb lo seu patrol, la xiqueta roplegada al partit i la sinyora Ro
Un viatge llarg, on vam aprofitar per dins de pobles que potser no hi calia passar, fer el viatge més amè fent trams nudistes, converses entre cotxe i cotxe, però bé! Arribem a Berga i allí ja mos asperae la sinyora Palometa! que més o menys dificultós la vam trobar i au cap al passa carrers!
com sempre molta gent a la plaça, i al punt per saltar els tirabols!
Un cap acabat lo passa-carrers vam anar al concert d'obrint pas i skandol públic, que va està bé, però l'escena de la nit la van protagonitza una parelleta anònima. Explicarem la situació: a la gespa d'allà berga nosaltres bebent barreja, que si una copeta de la vall del veta, i quan ja mos anaem al costadet hi havia una parelleta revolcant-se pel cèsped. Tot va començar amb un simple aplaudiment a la parelleta, i al beure que no feien cap pas, un altre aplaudiment, uns càntics, i com que encara no reaccionaven vam haver d'acabar fent pilons damunt seu!
Fins a cinc pilons vam haver de fer, i com que encara seguien pegant-se el lote vam deixar. Això sí amb un fort aplaudiment junt amb tota la gent que s'havia unit!
Bé després concert tal i qual, barraques, i després cap a Cala palometa! com ficar set persones en tres metres quadrats. bé no cal explicar detalls... saludos al pare i la mare de la palometa des d'aquí!
L'undemà feia un dia marraco...un dia gris. tot lo dia plovent i la gent se va anar rendint. primer lo julio, després la gomets i la ro. Total que al final va quedar "lo milloret de cada casa" n'Aram Samsam, en Zalo, i en Joan d'Almacelles. Va ploure toooot lo dia, però durant tota la nit no va caure ni gota. Aquí deixem la crònica que ja és molt llarga, per saber sobre el comando de "lo milloret de cada casa" haureu d'esperar a que surton a la llum les revistes de ganapies,marracos i xoriguers. on hi haurà l'article de lo milloret de cada casa.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
