Per Sant Joan a Sant Joan de Vilatorrada

Un any més, un estiu més, i un altre cop començar amb la revetlla de Sant Joan!

Si l'any passat vam anar a Reus que feien barraques ital i qual (enguany potser hi anem este cap de setmana) aquesta vegada vam anar a Sant Joan de Vilatorrada.

I és que ja amb el nom ja prometia força:
- Sant Joan: havia de ser festa per collons
- Vilatorrada: que com lo seu nom indiva, la vila- dels torrats!

Amb aquestes dos variables en joc ja no va haver dubtes entre reus, mataró, alòs, etc. El puesto per la revetlla havia de ser Sant Joan de Vilatorrada i per acabar-ho d'adobar en concert Rauxa, la kinky beat i uns teloneros!

Arribem al poble, i com sempre aparquem, no sabem com, al costat de la festa i només sortir PAM, ja tinim la cercavila on te tires aigua calenta o freda des dels balcons, i què bonic que és l'estiu, tothom amb tan poca roba i imagineu-vos si aquesta està mullada, d'aigua!

Un cop la cercavila cap als concerts, concert de Rauxa tal i qual... però clar com era una festa tan arrelada tampoc podiem fer gaire el tonto, que ves a saber què mos dirien. Però això sí un cop acabat Rauxa, l'ambient ja estava més animat, i a les xiketes que anaven amb un gran carregament d'alcohol (bé m'assemble que també hi havia algun xiekt) se'ls hi va acabar el carregament de cerveses va se el monment d'anar al cotxe on teniem les provision que mos acampanyen últimament a tot arreu: DOS Caixetes de Cireres!
i és que la gent té molta gana a les 3 o 4 del matí, o encara que no en tinguin, avere qui diu que no a una cirera recién cullida aquella tarda mateix, i recién vinguda d'Almacelles!

Bé ja vos podeu imaginar, dos caixetes de cireres, on vam fer apostes sobre quan havien de durar fins a acabar-se. Al final temps rècord: 16 minuts i 33 segons ja no hi havia més cireres. Però esta vegada ja vam ser previsors, i al cotxe en teniem un cubo mig ple!

Un cop acabats los concerts un altre cop al cercavila!! aquest cop potser amb no tanta gent, però amb l'ambient més accelerat!

i després lo típic: comença la recerca de la casa on anar a dormir
aquesta vegada no vam ser gaire afortunats em això de trobar-n'hi, però sort d'això. Allí a la zona de concerts encara estaven la gent de Pallejà! que com ja sabeu és lo poble aquell al costadet de la muntanya.

Doncs bé amb ells va acabar la nit i va començar lo dia. cançonetes amb la guitarra, i fins a traure lo sac i dormir allà, i els altres tothom cap al seu cotxe a dormir.

I ves per on per aquelles casualitats de la vida, a les onze del matí, quan anàvem a fer el cafè per marxar: un grup de gent a lo lejos que crida PERES I POMES!!!! eren los de Pallejà que també se n'anaven cap a esmorzar, i fet i fet acaban de petar la xarrada, intenant definir què és peresipomes, també intant adivinar qui és diu o no felip, sempre amenitzats pel propietari del bar que segurament se deu dir miquel!

I fins aquí el SAN JOAN 08' dir.vos que si algú te fotos que mos les envii a peresipomes@peresipomes.cat i dir.vos també que mos trobem de festa: al senglar, artesa, sanfermins, i és que l'estiu ja és aquí!!!!


p.d. I mos hem descuidat de comentar qui era la magnífica meritxell, una xica com no n'hi ha d'altres en el seu poble tant estimat, i tan simpàtica com ella sola, si la veieu no la dubteu en saludar-la. Per si no sabeu qui és no patigueu en breu penjarem fotos!