CastanyadaRock (en construcció)

Estem fent redactant la crònica de dia 31 d'octubre en breu la podreu gaudir. Ja podeu anant deixant els vostres comentaris si vas ser un dels afortunats que portes una marca per algun lloc del teu cos, busca't la marca!!!

RECORDA QUE TU MENGES PERES I POMES


La crònica:

Una altre d'aquelles festes que podriem dir que s'han d'enmarcar: kilòmetres, concerts amb bona música, whisky en aigua, bon ambient i com no, peres i pomes!!
Aquesta vegada va tocar anar a parar a Piera! al costadet d'igualada.
Vam marxar de lleida després de l'assaig de marracos. I tot i que lo sinyó antonio mos va preparar uns grans macarrons i mandonguilles no mos vam poder quedar... ja que haviem d'anar a Piera i n'hi ha un bon rato!
Arribats allà, i abans de baixar del cotxe ja mos vam trobar lo sinyó Pepo montant la tenda de campanya. Allí vam grabar un vídio que més tard ja penjarem a l'apartat de www.youtube.com/peresipomes.
Després ja mos vam trobar en tota la gent de sempre: lo clivi (este cop en la xiketa) lo charlie, los d'arbeca, la xica de Badalona, la Valenciana, la freda, les noies deVilanova de Bellpuig entre altres! i weno que dir dels concerts, unaltre concert d'aquells on se te barra lliure (gràcies barri & Co)però realment no fa falta beure perquè ja t'ho passes bé en la música, però ves...si teu donen no farem un lleig! i bé llavors va arribar el moment de traure el sello!!
i anar marcant a tothom, segurament si és tu primera veç en la web, deus tenir lo sello marcat: a que és xulo eee! Pos weno vam astar marcant per allí, per poc anem a la presó, tot i que havien passat la proba del kobi...i fins que no sabem com............se van acabar los concerts! vam astar un ratet per allí diambulant, fins que lo sinyó Sergi mos va fer anar cap a dormir a casa seua, però abans vam fer una última estació a l'estació de trens de Piera. Allí....weno allí vam continuar sellant a la gent, i un cop sellats tots....a dormir!

Retorna peres i pomes!!

Ara sí que ja podriem dir que ha tornat Peres i pomes, després de l'exili, i l'accident ja tornem a anar de Festa major.
Aquesta vegada vam començar aviat, a les cinc de la tarde ja estàvem al peu del canó, i és que feien lo Correllengua a lleida, i hi havia actuació en pallassos i aquestes coses que és fan pels nens, i clar no mos ho podiem perdre. mos vam ficar per allí penjant los magnífics dibuixos fets per la canalla, fins i tot un de fet per naltros, (podeu comprobar les nostres habilitats artístiques a la foto de baix.)
I vam estar un rato per allà saltant i ballant, vam fer molta propaganda de la web, hi fins i tot mos van filmar per la tele! des d'aquí donem records a tota la canalla que deu estar visitant en la seua mare i/o pare al costat la pàgina web i, com no, a la reportera. I vos animem a tots plegats a deixar algun comentari.
Després mos vam anar cap a l'IEI que haviem de fer actuació de Los marracos, primera i gran actuació de los marracos, vam fer el tres de cinc net, quatre i torre de cinc neta fins acotxador. Vam tenir un petit percance quan va caure la torre al primer intent, però res a resaltar sols unes molt petites magulladures, però que no van afectar la moral de la colla ja que al següent intent mos va sortir.
Després mos vam quedar amb los actes del correllengua primer van tocar los Tsé tsé, miquel Gil i Plouen Catximbes.
És trista la situació. Tothom vol que facin concerts, que facin actes i que se faigui coses, encanvi quan és fan la gent és queda recluida al seu forat, anant al seu bar de sempre i sense sortir de la seua capa aillant que sempre porten damunt. És trist veure actes com el correllengua que sempre son gratuïts i que la gent no col.labori. Però bé quan ja quedava poc per acabar l'últim grup mos vam anar cap a Bellvís.
Allí mos asperaen los Cochambre que ja feie massa temps que no vèiem. Però bé tot i el munt de temps que feie que no los vèiem encà fan la mateixa actuació de cada vegada, original divertida, però....repetitiva. Doncs bé beben i voltant per allí fins que va sortir a lo sol. Que, collons, ja som a l'hivern i ja li costa sortir! Però allí asperant amb el lio de les hores que no sabies si eren les set o les vuit, i després de buscar d'un xic que havia abandonat la seua germana... mos en tornarem cap a casa aquest cop sí sense accidents, i feliços de poder-vos asplicar tot això!

Voliem fer l'infern, i l'infern va venir a naltros

Tot il.lusionats mos dirigiem cap a Fraga on per tercer any consecutiu mos proposàvem a fer el correfoc amb més il.lussió de tot l'any, diposat a crema tot Fraga i si convingués alguna foto que altra!
Doncs bé vam anar en lo cotxe carregat d'alegria, il.lusió, rialles i somrises. Vam arribar a Fraga i ens mostraren el típic recorregut, i naltros continuàvem amb la mateix alegria il.lusió rialles i somriures.
I el correfoc començà amb la mateix alegria il.lusió rialles i somrises, però aquestes se van aanar dissipant quan a mig correfoc un tumulto de gent empujava a tothom demanant pas perquè una diablesa de lleida s'havia aubert la mà....
Després d'aquest ensurt ja sols quedàvem il.lusió rialles i sonrises i continuàrem lo correfoc, fins que a la nostra companya fàtima primer li petà un altre petardo a la mà fracturan-li dos dits, per pocs instants després unaltre company de Roselló també li petés unaltre petardo creman-li part de la cara i mà....
Així doncs després del desastrós correfoc quedava la petita il.lusió del sopar...però en aquest van faltar les sonries rialles i alegria intrínsecs a un sopar de correfocs.
I bé la nit va anar passant, i mos vam trobar la Ivete, com cada any, i aquí van les línies mes boniques, mes plenes de colors, més xulis, i més wais de l'escrit que van dedicades a ella i les seues amigues!
I després d'aquest parèntesi, weno mos vam colar al concert amb el nou sello de peresipomes (ja el coneixereu si no n'heu tingut l'oportunitat encara) i després per allí....i tot anava bé.............


fins la tornada cap a casa....que un cop ja arribats al punt de reunió (jardiland) i cadascú ja anava amb el seu cotxe.... lo cotxe del Joan va patir un accident....i allí ja va acabar la poca il.lusió que quedava i el fito se'n va anar ambella...així que ara ja no hi ha cotxe... Per sort l'únic ocupant del Fito, (el joan) sols se va fer alguna rascadeta, algun copet, i un record del cinturon per uns quants dies...

Retorn de Peres i pomes

i com qui no vol, despres d'un mes de vacances i festa per uns, despres d'un mes de treballar i festa de tant en tant per d'altres tornem a la "rutina".
Aquest cap l'arribada i el retorn dels dos membres de peres i pomes és celebrat per "todo lo alto" a la ciutat de lleida i fan concert i coses d'aquestes, la fruita exiliada se n'antere de la nova moda de cremar fotos, etc.
en definitiva, tornen els concerts, torne la festa, tornen peres i pomes!!!