diumenge, de setembre 2

Crònica escrtia des d'un terra tou

son les 12:01 i una xiqueta mos ha dixat un boligraf i un mocador per escriure ja que ara mos sentim inspirats que el terra és tou.
Bé, dir que ara mos acabem de recòrrer tot Borges radere de la banda matinera que va despertant tothom i bé pos mos hem ficat al redere i a seguir lo seu ritme per més detalls (veure vidio o fotos).
Weno ara ja se mos han passat les ganes de parlar sobre si el terra és tiu o dur. el cert és que ahir va estar molt bé la festa, per a qui no mos va veure vam estar a la barra molt rato na servint beures, i pels qui mos vam veure i se preguntin com vam arribar fins allí, ves naltros tampoc ho sabem gaire bé, deixem-ho en que va ser la força de les peres i les pomes. I que mos van donar una samarreta i mos van dir que amb allò podiem d'entrar a la barra, i pos ves, mos vam haver de sacrificar i vam haver d efer de camareros i vam haver de beure gratis tot lo que vam voler i més...que dura que és la vida de Peres i pomes...

mi primera veç

Estic nerviós, no sé ben bé com funciona la cosa, i l'ambient de la sala s'apodera de mi.
Els meus que companys ja m'he n'han parlat, inclús algun agossarat m'ha aconsellat que miri el que fa ell... la veritat és que no ho fa malament, però ara em toca a yo, és el meu moment estelar, si tothom ho fa no deu ser pas tan difícil.

Uf, ja he acabat d'escriure el meu primer missatge del blog!! si me descuido me dura més que l'atra primera vez!!