Retorna peres i pomes!!

Ara sí que ja podriem dir que ha tornat Peres i pomes, després de l'exili, i l'accident ja tornem a anar de Festa major.
Aquesta vegada vam començar aviat, a les cinc de la tarde ja estàvem al peu del canó, i és que feien lo Correllengua a lleida, i hi havia actuació en pallassos i aquestes coses que és fan pels nens, i clar no mos ho podiem perdre. mos vam ficar per allí penjant los magnífics dibuixos fets per la canalla, fins i tot un de fet per naltros, (podeu comprobar les nostres habilitats artístiques a la foto de baix.)
I vam estar un rato per allà saltant i ballant, vam fer molta propaganda de la web, hi fins i tot mos van filmar per la tele! des d'aquí donem records a tota la canalla que deu estar visitant en la seua mare i/o pare al costat la pàgina web i, com no, a la reportera. I vos animem a tots plegats a deixar algun comentari.
Després mos vam anar cap a l'IEI que haviem de fer actuació de Los marracos, primera i gran actuació de los marracos, vam fer el tres de cinc net, quatre i torre de cinc neta fins acotxador. Vam tenir un petit percance quan va caure la torre al primer intent, però res a resaltar sols unes molt petites magulladures, però que no van afectar la moral de la colla ja que al següent intent mos va sortir.
Després mos vam quedar amb los actes del correllengua primer van tocar los Tsé tsé, miquel Gil i Plouen Catximbes.
És trista la situació. Tothom vol que facin concerts, que facin actes i que se faigui coses, encanvi quan és fan la gent és queda recluida al seu forat, anant al seu bar de sempre i sense sortir de la seua capa aillant que sempre porten damunt. És trist veure actes com el correllengua que sempre son gratuïts i que la gent no col.labori. Però bé quan ja quedava poc per acabar l'últim grup mos vam anar cap a Bellvís.
Allí mos asperaen los Cochambre que ja feie massa temps que no vèiem. Però bé tot i el munt de temps que feie que no los vèiem encà fan la mateixa actuació de cada vegada, original divertida, però....repetitiva. Doncs bé beben i voltant per allí fins que va sortir a lo sol. Que, collons, ja som a l'hivern i ja li costa sortir! Però allí asperant amb el lio de les hores que no sabies si eren les set o les vuit, i després de buscar d'un xic que havia abandonat la seua germana... mos en tornarem cap a casa aquest cop sí sense accidents, i feliços de poder-vos asplicar tot això!