divendres, de juliol 13

Acampada Jove

Un dia difícil per peresipomes...
Gairebé obligats a anar vam assistir a l'acte multidunari organitzat per les JERC (també coneguts com jerquis.)

L'equip complet de peres i pomes sols va anar divendres (encara que un membre del grup ja hi voltava des de dijous)
L'acampada jove per la gent que no ho sàpigue és una especie de festival de música que se fa a Sant Celoni. Normalment te pots trobar quatre tipus de persones (no ens agrada ficar etiquetes però ves..)
  1. El primer podriem parlar dels malanomenats Jerquis, és una especimen format per dos subapartats, el primer son els militants de Jerc, que asperen en impaciència que arribi aquest dia, i l'altre subapartat son els podriem dir...aprofitats, gent que no és de jerc perque hi te amics, que porta la pulsera per poder entrar gratis, (el que no acostuma a saber aquest especimen és que li toca treballar unes 4 hores diàries en horari de concert).
  2. Seguidament estaria l'especimen guai-indepe-xulo-barcelona. Bé és una especiment difícil de definir. No sol passar dels 17 anys, l'acampada jove acostuma a ser una dels primers dies que passa fora de casa sense als pares, te les hormones a flor de pell, i avui li toca ser indepe. I acostuma a ser de la capital. Doncs bé sumats totes aquestes característiques surt l'espècie més abundant que vos podeu trobar per l'acampada jove. Segur que els qui hi vau anar en vau conèixer algun.
  3. Després estan els radicals, es tracte de persones que sempre seran més radicals que tu. Facis els que fasin ells hauran fet o faran quelcom que sigui més que tu. Son capaços d'anar cridant per les places de Sant Celoni, " A mi me la pele la independència, qui és jerki que li foto un patac d'òsties" i al cap de cinc minuts de no obtenir resposta i sentir alguns que parlaven entre ells seguir amb "tu! què tens algun problema què te foto una òstia" per seguidament marxar.
  4. Si tens sort potser podrà trobar alguna persona que no estigui entre aquest tres grups, però bé, dins l'acampada jove una cosa difícil d'aconseguir, però no impossible!
També ens ha cridat l'atenció de les jerc és les seus incoherències en los lemes i tal...prediquen independència i socialisme, quan veus a tots els malanomentats jerquis en les seues comoditats com dutxes en aigua calenta, wc diferenciats de la resta de la gent, hi ha una frase molt bona, que tot i que sigui de la biblia, no els hi niria malament posar-la en
pràctica: predica amb l'exemple.

*Aquesta article no ha volgut finjir la sensebilitat de cap jerki, sabem que n'hi ha de que no compleix les caracterísitques esmentades anteriorment, sort que coneixem al Folguera.

2 comentaris:

folguereta ha dit...

Ei, valents...

Doncs el jerkis tenim unes dutxes, com els artistes en tenen unes altres i els acampats unes altres...

pq si ens hem de basar en els principis que defensem, tb haurieu de treballar els acampats, si mes no altament amb el cap baix, cadascú té el que li pertoca....

Salut

Anònim ha dit...

ieeeee!!! k soc la Amalia de morell jajajajajaja k us pensaveu k no us anava a escriure jajajaja pos no no aki tic xD.

buenu xikets amb la tonteria de pregunta la hora es veu k la sonia ya coneixia a un jajaja buenu gent marxu k vaig a veure el correfoc aki us deixu el correu:

amalia_tgn@hotmail.com

muuaksss

mi primera veç

Estic nerviós, no sé ben bé com funciona la cosa, i l'ambient de la sala s'apodera de mi.
Els meus que companys ja m'he n'han parlat, inclús algun agossarat m'ha aconsellat que miri el que fa ell... la veritat és que no ho fa malament, però ara em toca a yo, és el meu moment estelar, si tothom ho fa no deu ser pas tan difícil.

Uf, ja he acabat d'escriure el meu primer missatge del blog!! si me descuido me dura més que l'atra primera vez!!